Crítiques / Música / Mixtapes / Rànquings

Calleu! 2017: resum instrumental de l’any

Després d’un 2017 en què s’ha parlat massa i a un volum excessiu, ve de gust deixar les paraules de banda, així que he fet l’exercici de repassar els discos instrumentals publicats enguany que m’han arribat a les mans, he seleccionat els 12 treballs que més m’han cridat l’atenció i he muntat una peça sonora amb una mostra representativa de cada àlbum.

El resultat final és el següent mixtape, on hi trobareu math, post-rock, electrònica experimental, ambient, rocococore, noise i, en definitiva, post-everything. Si us agrada el que sentiu durant els 58 minuts de recopilatori, podeu ampliar la informació sobre cada disc i trobar els enllaços per escoltar-los si tireu una mica més avall, després del tracklist.

Així que a partir d’ara, que callin les veus i soni la música:

 

Tracklist a.k.a. Llista de cançons

01. How To Disappear Completely – Aislin (In Silver Dust)
02. Mental ArchitectsDyno
03. The Physics House BandHoly Caves + Surrogate Head
04. ShoegMonitoring Activity
05. No Metal In This BattlePaprika
06. Panji & The Buffalo – The Ballad of Dan Pidgeon
07. Ex Eye – Form Constant; The Grid
08. Pryapisme – Myxomatosis against architektür vol IV
09. SOFACORRECAMINOS
10. FuraVallborg
11. NYOSIcon
12. Godspeed You! Black Emperor – Undoing A Luciferian Towers

IMG_4992 photoshopraw flickr_3

Les cançons del mixtape pertanyen als següents discs dels següents grups i músics:

The Physics House Band – Mercury Fountain

Una de les bandes més brutals en directe hauria de tenir, com a mínim, un disc d’estudi que els fes justícia, que fos prova irrefutable que aquesta gent són autèntiques bèsties musicals. Amb l’anterior Horizons/Rapture (2013) es van quedar a mig camí, i amb el seu nou Mercury Fountain ja s’atansen a l’impressionant desplegament que ofereixen damunt l’escenari i demostren que sí, que són el grup de math (o similars) en actiu més interessant i amb més capacitat de progressió.

 

No Metal In This Battle – Paprika

Les palmeres, tumbones i flamencs a la platja de la portada criden a files el concepte de math tropical, però a aquests luxemburguesos els agrada més definir-se com a afro post-punk. Paprika no és un disc amb fusta de passar a la història, però amenitzarà sobradament els moments de despreocupació quan arribin temperatures més càlides.

 

Godspeed You! Black Emperor – Luciferian Towers

Encara que avancin amb el pilot automàtic, el seu segell únic i identitari impedeix que poguem prescindir d’ells a l’hora de fer el balanç de l’any. Ja no ens sorprenen, i del nou LP es fa difícil destacar-ne elements sense caure en reflexions ja fetes en anys anteriors, però són com portar una cervesa belga a un sopar: sempre quedes bé i difícilment rebràs crítiques per la tria.

 

Shoeg – Vaseline

Per als profans, l’electrònica experimental se’ns presenta com un univers pràcticament inabastable on no sabem en quina direcció encarar els primers passos. Una bona manera d’iniciar-s’hi és amb Shoeg i el seu darrer LP, una obra que admet múltiples interpretacions però que, per sobre de tot, és inspiradora a més no poder.

 

How To Disappear Completely – Mer de Revs II

Un altre mar inabastable per als que no el seguim de prop és el de l’ambient i el drone, així que ens hem de conformar amb el que ens anem trobant pel camí, com és el cas d’aquest col·lectiu polonès que ha publicat quatre treballs en un any. L’últim és un LP que és, en paraules del grup, “second installment of our experimental sleep music project. Almost eighty minutes of new music composed and recorded over twelve month period”. Com en tots els grups del mateix pal, la clau és deixar-se endur. I si us adormiu, ja veieu que no és pas una ofensa.

 

Panji & The Buffalo – Rare Moves E.P.

Després de formar part d’un dels millors grups de math de la història, l’exbateria de You Slut!, Darren Cook, publica el seu primer EP sota la seva nova identitat. El resultat no resisteix la comparació amb aquella màquina matemàtica perfecta dels Slut, però encara s’hi pot pescar alguna espurna de pura energia.

 

Ex Eye – Ex Eye

Que el projecte el defineixin com un quartet de post-everything i el lideri un saxofonista ja ens assegura vents frenopàtics i diversió. L’artífex d’Ex Eye és Colin Stetson, que ha fet de saxo per a grups com Arcade Fire o Bon Iver i que aquí avia la creativitat tot acompanyant-se de gent com Greg Fox, bateria dels també experimentals Zs, i Shahzad Ismaily de Secret Chiefs 3 als sintetitzadors. Completa l’alineació Toby Summerfield a la guitarra.

 

SOFA – II

Des d’Euskadi ens arriba el que és, si no ens enganyen amb el títol, el segon disc del trio SOFA, una col·lecció de nou cançons de math instrumental i colorista.

 

Pryapisme – Diabolicus Felinae Pandemonium

El barroquisme sonor extrem passat pel filtre de la bogeria executat des de l’òptica d’un gat de l’espai: sona com una idea impossible o més aviat delirant, però els francesos Pryapisme la converteixen en realitat; i la fan funcionar perfectament, i cada cop van a més. Que ningú no els pari mai els peus, d’ells depèn la nostra diversió.

 

NYOS – Navigation

El duet finlandès trepitja lleugerament el terreny del noise en el seu post-rock immediat, per això la seva proposta no és ni neta ni refinada, ni tampoc enamora a primera vista, però és aquest punt de no voler-se agradar massa el que els fa atractius. Navigation és el seu nou treball després d’haver participat en la 1a edició del Festival Paral·lel d’Eurovisió.

 

Fura – Mutandis

No ha sigut un any especialment esplèndid per al post-rock instrumental, però els mallorquins Fura no fallen i segueixen fent créixer la seva discografia a poc a poc però amb molt bona lletra, mesurant molt bé tot el que fan, com n’és exemple aquest Mutandis, el seu segon LP, que demostra que es poden seguir trobant nous matisos en un gènere que alguns donen per estancadíssim des de fa temps.

 

Mental Architects – Ascend

Després de cinc anys de sequera, els Mental Architects han reviscolat el math búlgar amb Ascend, una obra anormalment llarga pel gènere i per l’any en què ens trobem. El grup explica així la concepció del disc: In 2013, Mental Architects climbed Malyovitsa peak, rising to 2729 meters in the Rila mountain range and there, on the spot, the band composed and recorded Ascend, the title track that would also serve as the harmonic base and focal point of this record.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s